Vida monàstica: la Regla de Sant Benet

 

L a comunitat de monges del monestir de Sant Daniel viu sota la Regla de Sant Benet, codi de vida monàstica i principal text normatiu de les comunitats benedictines.

L’eix fonamental de la vida benedictina és la pregària en comunitat, basat sobre els dos pilars fonamentals de la litúrgia cristiana: l’eucaristia o missa i la litúrgia de les hores o ofici diví.

L a celebració eucarística diària és concebuda com el centre de la vida espiritual; abans i després la comunitat es reuneix per al res de les hores canòniques: matines, laudes, sexta, vespres i completes. Al llarg del dia també hi ha espai per a la pregària individual que sol incloure la lectio divina o lectura espiritual, sovint de l’Escriptura.

Un altre dels trets que defineix la vida benedictina és l’acollida, que la regla descriu en el capítol LIII de manera explícita: “Tots els forasters que es presenten han de ser acollits com el Crist”.

Sant Benet inclou el treball manual dins de les activitats de la comunitat monàstica, el capítol LXLVIII és dedicat a El treball manual de cada dia i el dignifica perquè “és aleshores que són veritables monjos, quan viuen del treball de les seves mans, com els nostres Pares i els apòstols”.